Guiatge: Josep M. Nogué, geòleg
Quan: 18/11/2017
Punt de trobada: Coll de Can Maçana (aparcament)
Quan: 18/11/2017
Punt de trobada: Coll de Can Maçana (aparcament)
Itinerari circular: Des de l’aparcament prenem el
primer trencall a mà dreta en direcció a El Bruc; contemplarem les Agulles fins
arribar al refugi Vicenç Barbé on
podrem reparar forces. Continuarem fins el Pas de Príncep, amb vistes als
Frares Encantats (cara sud). Contemplarem també, de lluny, els Ecos. Ens
aturarem a la Font de l’Esllavissada (amb explicació d’aquesta surgència).
Arribats a Coll de Port farem una aturada per fer l’àpat del dia en un indret
assolellat. Des de Coll de Port passarem al vessant nord, passant per la Font
de Coll de Port, vorejant els Frares Encantats, la Roca Foradada, la Cadireta i
les Agulles des del Collet de Guirló. Estem a només 1 km del Coll de Can Maçana
En general, quan contemplem o imaginem Montserrat, dos
adjectius ens venen al cap: espectacular i únic. Tanmateix, quan
rasquem una mica la capa superficial de la nostra ignorància, fina o gruixuda ;
quan en sabem un xic més dels seus orígens i formació geològica, el reguitzell
d’adjectius es queda curt. És el que avui hem fet. Amb l’ajuda i
mestratge de Josep M. Nogué, geòleg, hem fet un recorregut informat per
una part del massís montserratí: entorn de les Agudes i els Frares
Encantats. Ens ha convidat a mirar aquest indret amb uns altres ulls, els ulls
del temps geològic.
Tot contemplant les formes montserratines, ens hem quedat
bocabadats. Al llarg de la jornada els adjectius i expressions d’admiració han
variat des de extraordinari i sorprenent, passant per sensacional i
meravellós, magnífic, prodigiós, superb, majestuós, fins fascinant
i encisador. Tanmateix, entre adjectiu i exclamació, hem pogut aprendre
aspectes rellevants de la formació del massís montserratí i el perquè el massís
pren aquestes formes que no trobem en massissos similars.
Al final de la jornada alguns ens em quedat un xic
pensarosos. Qui ho hagués dit que el que ara és la costa catalana fa uns 50
milions d’anys era una serralada potser més rellevant que els Pirineus actuals!
Qui ho hagués dit que a la cara nord de Montserrat hi havia un golf de mar que provenia
del cantàbric; que arribava fins Roses! Qui ho hagués dit, per tant, que els
rius provenien del sud! Qui ho hagués dit que, potser, alguns dels còdols dels
conglomerats montserratins van viatjar torrentera avall –fa tantes llunes– des
de les Illes Balears!
Diàclasis i capacitat erosiva (dos conceptes clau)
Podríem definir diàclasi com una escletxa fina. El massís de Montserrat és tan peculiar perquè les diàclasis estan entrellaçades (com un tauler d’escacs). L’aigua s’infiltra entre les escletxes (diàclasis), dissol el carbonat càlcic del ciment dels conglomerats i desgasta les escletxes formant cavitats i modelant relleus. El pas del temps origina les agulles, pitons i avencs tan característics de la zona. Primer concepte.
Fins aquí, queda clar. Ara caldrà entendre el segon concepte: la capacitat erosiva d’un flux (aigua!?). Podrem entendre que l’erosió pot ser molt lenta o molt ràpida si tenim presents els quatre factors dels quals depèn la capacitat erosiva d’un flux. Són aquests:
Les surgències
El massís montserratí és calcari. Quan plou l’aigua es filtra amb molta facilitat. Milions de gotes finíssimes d’aigua es van filtrant i poden formar un petit corrent d’aigua que surt a l’exterior quan el terreny de base és propici (impermeable). Aquest corrent va erosionant el lloc de surgència; pot provocar inclús una esllavissada i crear una vauma. Aquest és el cas de les fonts montserratines. I tenim un exemple clar en la Font de l’Esllavissada (esquema foto esquerra); com també ho és la Font Coll de Port. Aquestes fonts, que sadollen la set dels animalons de la contrada, tenen un cert grau de manteniment, com podem comprovar.
RECORREGUT GEOLÒGIC
Diàclasis i capacitat erosiva (dos conceptes clau)
Podríem definir diàclasi com una escletxa fina. El massís de Montserrat és tan peculiar perquè les diàclasis estan entrellaçades (com un tauler d’escacs). L’aigua s’infiltra entre les escletxes (diàclasis), dissol el carbonat càlcic del ciment dels conglomerats i desgasta les escletxes formant cavitats i modelant relleus. El pas del temps origina les agulles, pitons i avencs tan característics de la zona. Primer concepte.
Fins aquí, queda clar. Ara caldrà entendre el segon concepte: la capacitat erosiva d’un flux (aigua!?). Podrem entendre que l’erosió pot ser molt lenta o molt ràpida si tenim presents els quatre factors dels quals depèn la capacitat erosiva d’un flux. Són aquests:
.El gruix del flux
.La velocitat del fluid
.La turbulència (intensitat dels remolins)
.La densitat del conjunt del fluid
El massís montserratí és calcari. Quan plou l’aigua es filtra amb molta facilitat. Milions de gotes finíssimes d’aigua es van filtrant i poden formar un petit corrent d’aigua que surt a l’exterior quan el terreny de base és propici (impermeable). Aquest corrent va erosionant el lloc de surgència; pot provocar inclús una esllavissada i crear una vauma. Aquest és el cas de les fonts montserratines. I tenim un exemple clar en la Font de l’Esllavissada (esquema foto esquerra); com també ho és la Font Coll de Port. Aquestes fonts, que sadollen la set dels animalons de la contrada, tenen un cert grau de manteniment, com podem comprovar.
Per saber-ne més
Josep M. Nogué ens recomana una
ullada a aquestes fonts d’informació. Mai no tindrà la frescor, detall
anecdotari i ‘vulgaritats rellevants’ amb les quals ell ens ha regalat la
jornada ell mateix, però. Tanmateix, és una bona aproximació.
- Patronat
de la Muntanya de Montserrat. Generalitat de Catalunya. (s.d.). Muntanya
emblemàtica – Història i orígens
- Losantos,
Mariona. (2011). Els orígens de la muntanya de Montserrat. Rescatat, 20
novembre 2017
- Kpujo.com (s.d.).La formació de la muntanya.
Crònica a càrrec de Julià Font, per veure més detalls de la sortida i més fotografies:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada