ITINERARI GEOLOGIC PER LA ZONA VOLCANICA DE LA GARROTXA

Dins del curs sobre vulcanisme a Catalunya, es va fer una sortida a La Garrotxa, a continuació us presentem els tres itineraris que vam fer. Curs a càrrec de Josep Maria Nogué, Geòleg.


1-COLUMNATA BASÀLTICA DE CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

Castellfollit de la Roca és un dels onze municipis que integren el Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa. El poble, d’uns 1.000 habitants, se situa damunt d’una cinglera basàltica d’uns 40 m d’alçada i prop d’1 km de llargada.

L’itinerari comença al km 76,5 de la ctra. vella de Girona a Olot (N-260z), prop de la cruïlla amb la ctra. d’Oix (GIV-5221). Des d’aquest punt s’ha de seguir uns 150 m en direcció Girona, travessar la carretera i baixar en direcció al Fluvià. Segueix per la vora esquerra del Fluvià per un camí ample que discorre entre horts, que permet admirar la cinglera des de sota, separats d’ella pel riu i la vegetació de ribera, fins que passades les edificacions d’una antiga fàbrica gira a la dreta i travessa el riu per una passera de fusta de construcció recent. Des d’aquesta passera es té una vista magnífica de la proa de la cinglera basàltica, amb l’església i el mirador de Josep Pla al capdamunt.

La cinglera basàltica

Des del punt de vista geològic i paisatgístic, la cinglera de Castellfollit de la Roca és un dels indrets més interessants del Parc Natural.

Ha estat originada per la superposició de dues colades de lava. La primera, de 350.000 anys d’antiguitat, prové de la zona de Batet, des d’on es va escolar per la vall del Fluvià fins a Sant Jaume de Llierca. La segona, que no s’ha pogut datar, procedeix del pla de Begudà des d’on es va escolar per la vall del Turonell i va recobrir la colada més antiga.

La presència d’un paleosòl (sòl antic format per materials al·luvials i piroclàstics, de colors més clars), aproximadament a un quart de la base del cingle, permet explicar com en aquesta zona es van emplaçar dues colades i indica que entre l’emissió d’una i de l’altra va passar prou temps perquè el riu pogués sedimentar tots aquests materials.

Castellfollit.
Autor: Raül Carmona

La lava, en solidificar, dóna lloc a una roca de gran duresa, el basalt. En el procés de refredament. La lava es contrau, s’esquerda i pren diferents formes o hàbits de retracció. Es poden observar a la base de la cinglera, nivells amb hàbit lenticular (formació de lloses), i a la part superior, nivells amb hàbit prismàtic (columnes hexagonals més o menys ben formades).

El Fluvià i el Turonell, en un lent procés erosiu, han solcat els seus llits en els contactes entre les colades de lava i el relleu preexistent.

Aquest procés ha posat al descobert a la base de les colades una antiga terrassa fluvial sobre la qual es van emplaçar els corrents de lava. 

2-RUTA DE LES TRES COLADES CINGLERES BASÀLTIQUES DE SANT JOAN LES FONTS 

L’inici recomanat és a la plaça de Sant Joan les Fonts. Altres inicis són: al costat de les escoles de Sant Joan o a la zona esportiva de La Canya (al costat de la urbanització La Roureda).

El recorregut per una interessant zona de cingleres basàltiques, resultants del refredament de les colades de lava emeses per diferents volcans, amb alguna mostra de bosc de ribera amb espècies de gran valor botànic i interessants mostres d'arquitectura industrial a la vora del riu. En èpoques de fortes pluges, si la Riera de Bianya ha revingut, a partir de Fontfreda l’itinerari no és transitable.

Si sortim de la plaça de Sant Joan les Fonts, el camí baixa pel carrer de Sant Antoni, tomba a la dreta per travessar el Fluvià pel Pont Medieval i passat el pont s’enfila per unes escales entre l’església nova i el centre d’informació. Des d’aquí el recorregut està força ben marcat.

Per més informació podeu consultar el recorregut i baixar-vos el “track” per usar-lo amb GPS    http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6701580  

Molí Fondo

En aquest indret podem observar tres colades. La primera (que forma part de la resclosa) prové dels volcans de Batet i està datada en uns 700.000 anys, la segona (que forma part del mosaic basàltic que es trepitja en aquest indret) és d’origen i edat no determinats i la tercera (on es troba enclavada la pedrera del Boscarró) prové del volcà de la Garrinada i data d’ara fa uns 120.000 anys. Entre la segona i la tercera colada podem veure un nivell intermig de materials de terrassa fluvial amb fang, sorra i còdols arrodonits, tot d’un color ocre que destaca entre els nivells grisos de les colades basàltiques. 

El Boscarró.
Autor: Raül Carmona

El Boscarró

Tornant a pujar des de la vora del riu i un xic més endavant ens trobem davant d’una antiga pedrera de basalt que es va deixar d’explotar a principis del segle XX. El basalt, roca resultant del refredament de les colades de lava, és dur, aïllant i resistent als elements corrosius i ha estat utilitzat per fer llambordes (com les que hem trepitjat al carrer de Sant Antoni, abans de passar el Pont). En el procés de refredament de la lava, el basalt pren diferents formes: són els hàbits de retracció (prismàtic, lenticular o massiu). Posteriorment a les erupcions volcàniques, l'erosió fluvial i l’activitat humana han deixat al descobert aquests espadats. 

Fontfreda.Autor.
Raül Carmona

Cingles de Fontfreda

La cinglera de la Fontfreda, antiga pedrera, va ser utilitzada des dels anys setanta com a abocador d’escombraries. Això provocava la contaminació del llit del riu i afectava una de les millors mostres d’aflorament basàltic. L’any 1993 es va clausurar l’abocador i es va restaurar l’indret. Arribats a aquest punt retrocedirem fins tornar al Pont i la Plaça per continuar cap Olot.

3-VOLCÀ MONTSACOPA

El Montsacopa és un dels volcans més representatius del Parc Natural. Visitant-lo podem observar, d’una banda, la morfologia dels volcans estrombolians i, de l’altra, les relacions existents entre els sistemes naturals i el creixement urbà. L’accés a Sant Francesc, nom local d’aquest volcà, és una passejada que acostumen a fer els olotins.

L’itinerari

Des del cementiri, on podem prendre l’itinerari aquells que hagin accedit amb vehicle fins a l’aparcament que hi ha al costat. Des d’aquest punt, ja molt a prop, l’ermita de Sant Francesc, al cim del Montsacopa. A partir del cementiri, el camí s’enfila pel vessant oest del volcà Montsacopa. Des del cim, es pot gaudir d’una visió panoràmica de la ciutat d’Olot i d’una bona part de la zona volcànica i de l’Alta Garrotxa. A dalt hi ha l’església i l’ermitatge de Sant Francesc, construïts al s. XVII i emmurallats durant l’ocupació francesa de 1812, època en què es van construir les dues torres de defensa, edificis circulars al voltant del cràter.

Just darrera del cementiri podem observar unes grederes que s’havien explotat per la construcció de la ciutat. Passades les grederes en direcció nord, trobarem unes escales que ens menaran fins la cresta del cràter i l’església de Sant Francesc.

El volcà Montsacopa

Montsacopa.Autor:
 Raúl Carmona

És un volcà de tipus estrombolià. Alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet, es troba situat al pla d’Olot, des d’on s’aixeca 94 m. damunt d’una base irregular de 600 m. x 800 m. Durant la seva erupció, a més de la projecció de materials piroclàstics (cendres, gredes, bombes i escòries) que van formar l’edifici o con volcànic, va emetre una petita colada de lava que es va estendre en direcció nord-oest fins on actualment trobem el curs de la riera de Ridaura. El cràter, de 120 m. de diàmetre i 12 de fondària, es troba centrat al cim del con volcànic i la seva forma de copa és la que dóna nom al volcà. Actualment, el volcà Montsacopa és una de les 26 reserves naturals del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Els seus vessants estan desforestats. Inicialment els camps de conreu van substituir els boscos. Més tard, les extraccions de greda van fer perdre part d’aquests camps. En l’actualitat, és recobert per comunitats herbàcies i arbustives (prats i matollars de gòdua), horts periurbans i arbredes plantades: falses acàcies, bedolls ...

Les àrees excavades que s’obren darrera del cementiri corresponen a antigues grederes, clausurades als anys seixanta, d’on s’havia extret material per a la construcció. Bona part de la ciutat d’Olot va ser construïda amb aquests materials. Cal esmentar l’interès geològic d’aquestes grederes, ja que permeten observar els materials volcànics que constitueixen el con del Montsacopa.