Objectiu
Aquesta
sortida del grup de botànica té l’objectiu de conèixer la vegetació que ha
repoblat l’espai afectat pel gasoducte Martorell-Figueres, una desastrosa
infraestructura que ni comença a Martorell ni acaba a Figueres, ni tampoc
transporta gas a dia d’avui. Això sí, la seva construcció ha suposat la
destrucció dels espais per on passa.
La
sortida difereix una mica de les típiques excursions de botànica que
consisteixen en trobar el major nombre d’espècies possible. La nostra visita al
gasoducte va més encarada a conèixer la resposta dels ecosistemes a
pertorbacions (gasoducte).
Descripció de la pertorbació
En
els ecosistemes es poden donar alteracions de la seva composició degut a
incendis, ventades, riuades, colades de lava, acció antròpica, etc. Aquestes
alteracions s’anomenen pertorbacions i la construcció del gasoducte en va ser
una de ben important pels ecosistemes que va travessar. Per comprendre la
vegetació que hi ha actualment al gasoducte cal saber quina va ser en concret
la pertorbació.
Per
tal instal·lar el tub va ser necessari eliminar uns 20-30 metres de vegetació
al seu pas. D’aquests 20-30 metres se n’havia d’apartar el sòl a una banda de
les obres. Les mesures de restauració ambiental havien de ser la reposició
d’aquesta capa de sòl, la repoblació d’algunes espècies i la hidrosembra en
alguns punts concrets. La qüestió és que la reposició del sòl no es va dur a
terme correctament en molts punts, el que és una pertorbació severa que disminueix
molt la capacitat de regeneració de l’ecosistema original.
Respostes a la pertorbació
Degut
a les característiques de la pertorbació no s’ha pogut donar el rebrot
d’espècies que responen així en casos molt diversos (incendis, estassades...),
ni els geòfits (plantes amb bulb, rizomes, tubercles...) han pogut persistir. A
la zona hi ha bons rebrotadors com l’arboç o l’alzina, i d’altres espècies
llenyoses que tenen aquesta capacitat. Així que tot fa pensar que les espècies
que trobem avui en dia al gasoducte hi han arribat per dispersió de les seves
llavors des d’altres punts, però en realitat un paper cabdal en la successió
ecològica l’està duent a terme espècies que conserven bancs de llavors en el
sòl. Aquestes darreres només es poden trobar, evidentment, allà on hi ha hagut
reposició del sòl.
Què hi trobem actualment al gasoducte?
El
traçat de gasoducte que visitarem és el que va des de la serra de Sant Iscle
fins a al torrent de Colobrers (aprox. 1km). En aquest quilòmetre tenim una
mostra representativa de totes les comunitats i ambients que hi ha al llarg de
tot el gasoducte en el Vallès.
Comunitats
ruderals herbàcies (2)
Estan
formades per espècies pioneres de poc requeriments ecològics i que han
colonitzat amb rapidesa alguns espais gràcies a la gran capacitat que tenen de
dispersar les seves llavors. La majoria d’espècies es dispersen per anemocòria
(per vent), però n’hi ha que també ho fan per zoocòria (per animals).
( 1-Rodals herbacis amb dominància de ripoll (Oryzopsis miliacea)
Aquesta
comunitat es troba a les immediacions dels creuaments de pistes forestals amb
el gasoducte. Un conjunt molt gran d’espècies ruderals que es troben als marges
dels camins van ser les primeres en arribar a aquests espais, fet que provoca
que avui en dia encara hi persisteixin ja que el factor de germinar ràpid és
clau per a la colonització. L’espècie clarament dominant és el ripoll (Oryzopsis miliacea) típica de marges o
camps i solars abandonats, però hi trobem una representació d’altres espècies
de gramínies ja que aquesta família dispersa un gran nombre de llavors per
anemocòria. Entre d’altres veurem el
gram (Cynodon dactylon), el dàctil (Dactylis glomerata), la milloca (Sorghum halepense) i el càrritx (Ampelodesmus mauritanica). Les compostes
també és una família molt especialitzada en l’anemocòria i està ben
representada en aquests ambients. Per exemple, podrem veure Conyza sp., olivarda (Inula viscosa), lletsó (Sonchus tenerrimus) i calcida (Cirsium arvense). La tercera família que
trobem representada per un gran nombre d’espècies és la de les lleguminoses o
papilionàcies. Dispersa les seves llavors per zoocòria, principalment transport
fet per formigues (mimecocòria). Més que la seva dispersió, l’abundància de
lleguminoses ve donada per la simbiosi que estableixen a les seves arrels amb
bacteris del gènere Rhizobium, que
fixen el nitrogen atmosfèric i permeten que aquestes plantes no estiguin
limitades per la concentració de nitrats al sòl. Veurem l’herba de sant Llorenç
(Astragalus monspessolanus), la trepadella
saxàtil (Onobrychis saxatilis) i el
trèvol pudent (Psoralea bituminosa)
entre d’altres. Altres espècies pioneres d’altres famílies són la ravenissa
groga (Erucastrum nasturtiifolium),
la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides),
l’herba de sant Joan (Hypericum
perforatum), el plantatge lanceolat (Plantago
lanceolata), l’herba viborera (Echium
vulgare), la berbena (Verbena
officinalis), el pinell (Coris
monspeliensis), etc.
2-Runams de fondalada amb Conyza sp.
Sens
dubte les fondalades i torrents són els ambients més afectats pel gasoducte ja
que el relleu ha arribat a ser modificat i les feines de restauració amb prou
feines s’hi ha aplicat. La reposició del sòl falta per complert o és molt
deficient, això implica que el “sòl” en aquests punts és pràcticament roca o
subsòl. Aquest factor limita brutalment la successió ecològica. Hi ha una o més
espècies del gènere Conyza (composta)
que han colonitzat amb èxit aquests espais ja que són plantes que no
requereixen quasi de sòl per poder desenvolupar-se, de fet creixen bé a qualsevol
escletxa de les nostres ciutats i totes les espècies són al·lòctones. Com a
curiositat també es veuen plantes que requereixen una certa humitat com el
trèvol de prat (Trifolium pratense),
la llepassa (Arctium minus) i el plantatge
comú (Plantago major). És
comprensible que hi hagi plançons de pollancre (Populus nigra) ja que en general els arbres de ribera responen molt
bé a pertorbacions (riuades), i concretament el pollancre és un gran
rebrotador, té una gran dispersió de les llavors i germina amb facilitat.
Comunitats
arbustives (2)
En
aquests dos ambients les espècies dominants no han arribat al gasoducte gràcies
a la recent dispersió de llavors, sinó que han aparegut gràcies al banc de
llavors del sòl que es va retornar en el seu lloc original. Algunes espècies
són capaces de generar banc de llavors molt resistents al sòl, les llavors
poden restar latents al sòl durant un període de molts anys i poden germinar
quan es donin unes condicions adequades.
1- Brolla incipient d’estepa borrera (Cistus salviifolius) i d’estepa blanca (Cistus albidus)
Allà
on la reposició del sòl es va fer de manera més o menys bé han pogut germinar
llavors d’estepes, la blanca (Cistus
albidus) i la borrera (Cistus
salviifolius) que és més abundant. Aquests arbusts responen bé al foc ja
que el seu banc de llavors desperta de la latència quan hi ha un incendi i
apareixen al cap de poc del pas de les flames. Si en el cas dels incendis el
desencadenant de la germinació es creu que és la calor, en el cas del gasoducte
no sé amb exactitud quin és el desencadenant. Però la gran aparició d’estepes
és igual a la que hi podria haver després d’un foc. En aquesta comunitat també
hi tornen a aparèixer un gran nombre de lleguminoses, aquest cop també espècies
de tall arbustiu com la ginesta (Spartium
junceum), l’espantallops (Colutea
arborescens) o l’argelaga negra (Calicotome
spinosa). Moltes espècies dels rodals herbacis de ripoll es troben
disperses en menor mesura en aquest “projecte” de brolla. La dominància de les
estepes deu ser degut a la distància d’aquests ambients als camins, fet que
limitaria l’arribada d’espècies més ruderals.
2- Massa monoespecífica de gatosa (Ulex parviflorus)
La
gatosa (Ulex parviflorus) és un
arbust mediterrani de la família de les lleguminoses que ha aparegut de manera
massiva en molts trams del traçat del gasoducte. Es tracta d’un arbust piròfit,
és a dir que es veu afavorit pels incendis de la mateixa manera que ho fan les
estepes (també piròfites). En aquest cas ha sigut el gasoducte que l’ha
beneficiat. Els bancs de llavors de gatosa sovint germinen de manera més
massiva que els de les estepes i acaben generant comunitats on pràcticament
només s’hi pot trobar gatosa. El motiu pel qual en alguns punts hi hagut una
gran germinació de gatoses i en altres ha sigut d’estepes no el puc explicar
amb tota seguretat, però és probable que sigui degut a una diferència ja a
nivell de banc de llavors i, per tant, de les antigues comunitats que van donar
lloc a aquest banc.
Enllaç
d’interès (tesi relacionada amb la gatosa):
Text: Joan Cuscó
 |
| Gatosa |
 |
| Sorghum halepense |
 |
| Ravenissa groga |
 |
| Gasoducte al seu pas pel Riu Tort |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada