camins platejats: Sortida de botànica al Muntanyans (Torredembarra)

El passat 30 de maig, guiats per Abraham Mas, vam fer una visita a les dunes de la platja de Torredembarra, es tracta d'una de les darreres mostres d'un paisatge natural típic de la costa meridional catalana. Aquesta platja, representa el que durant segles va ser la costa catalana, fins fa no més de 50 anys. Els sistemes d'aiguamolls i dunes litorals han patit molt l'impacte transformador dels humans a tota la costa, Constitueix doncs una zona excepcional del nostre patrimoni natural, amb espècies úniques i la seva conservació contribueix a la preservació de la diversitat biològica del país.

FLORA I VEGETACIO DE LA PLATJA DE TORREDEMBARRA

Podem distingir 4 grans grups de comunitats costaneres: la comunitat de posidònia, que viu al fons sorrenc marí de poca profunditat, les comunitats arenícoles, que viuen en un medi relativament sec o poc salt i molt inestable, les comunitats halòfiles o salobrars, adaptades a ambients humits mot salats i ffinalment, la comunitat aquàtica de canyissar, on viuen plantes adaptades a l'entollament.

Comunitat de posidònia

Les praderies de posidònia constitueixen una de les comunitats més característiques del litoral mediterrani, s'estenen sobre el fons de perfil suau, preferentment de sorra, en segments de costa no exposats i a profunditats que oscil·len entre gairebé la superfícies i els 35 m de profunditat. Aquesta planta superior (no és una alga) forma feixos de 5-7 fulles en forma de cinta de fins a quasi un metre de llargada. Creix amb tanta densitat i extensió que entapissa el fons i forma així praderies com qualsevol gramínia terrestre explotada en monocultiu. Aquesta planta és important per diversos factors, per una banda produeix una gran quantitat de matèria orgànica (aliment) i oxigen ((1 m2 de fulles proporcionen uns 10 l d'oxigen al dia), de manera que enriqueix considerablement d'altes ecosistemes i d'altra banda, forma esculls a moltes badies i platges, protegint-les així de l'erosió i desaparició.

la posidònia serveix també com a refugi d'altres organismes, tant algues com animals,especialment briozous i hidraris que s'instal·len sobres les seves fulles, configurant l'anomenat feltre epífit. També acull tota una sèrie de peixos i invertebrats que s'alimenten de les seves fulles, o bé que hi troben prou protecció per l'aparellament i la reproducció. Així mateix, el seu sediment permet el desenvolupament de mol·luscs bivalves, i també una infinitat de cucs. Actualment es troba en forta regressió a causa dels continus abocaments de contaminants,les construccions de ports, la pesca il·legal de ròssec, l'aqüicultura, l'ancoratge d'embarcacions i la invasió d'espècies exòtiques.

Cap a l'any 1970, amb l'augment del turisme, es van instal·lar emissaris de clavegueram que van contaminar i enterbolir l'aigua, de manera que aquestes praderies, i la biodiversitat marina en general, es van veure greument afectades, fins que es va tocar fons als anys 80. Actualment, després de l'entrada en funcionament de la depuradora i l'eliminació dels emissaris i d'una lenta recuperació, podem veure praderies de Posidonia oceanica als primers metres de sorra la llarg de les formacions rocoses. També s'hi troba Gram marí o Cimodocea (Cymodocea nodosa), però en menor mesura. Aquesta planta, més petita que la posidònia i formant un ambient més esclarissat i menys dens, podria donar lloc a una praderia de posidònia.

Comunitats arenícoles

Les platges de sorra fina, com la de Torredembarra, constitueixen un substrat molt difícil de colonitzar per la vegetació. El medi arenós, sense coherència, es caracteritza per no retenir ni l'aigua de la pluja, ni l'aigua de mar, per la qual cosa presenta una aridesa permanent alhora que una salinitat edàfica molt baixa o quasi nul.la. Altres característiques són la mobilitat del substrat, a causa de la manca de cimentació, i la freqüència de vents que actuen de manera abrasiva sobres les plantes.

Comunitat de preduna: (zona de platja): es tracta d'una comunitat nitrohalòfia representada per especies força freqüents, com ara la Barrella punxosa (Salsola kali), el Cascall marí (Glaucium flavum) i el Rave de mar (Cakile maritimus).

Comunitat de preduna: a partir del nivell on les ones ja no arriben sinó excepcionalment, es tobra la comunitat de Jull de platja (Elymus farctus) que en el cas de Torredembarra està dominada per l'Esporobol (Sporobolus pungens) , en són espècies característiques la Lleterassa (Euphorbia peplis), la Campaneta de mar (Calystegia soldanella) i el Passacamins marí (Polygonum maritimum).

Comunitat de duna: localitzada al capdamunt de les dunes, trobem la comunitat de borró. L'espècie representant és el Borró (Ammophila arenariassp. arundinacea) que té una important funció de fixació de la sorra, acompanyada del Melgó marí (Medicago marina) i la Pastanaga marina (Echinopora spinosa) i tot sovint es troba també el Lliri de mar (Pancratium maritimum).

Comunitat de rereduna en augmentar la distància la mar, les sorres s'estabilitzen, les dunes de primera línia protegeixen contra el vent del mar, i darrera seu, la vegetació compta amb condicions més favorables per evolucionar. Juntament amb la sorra, s'acumula una major fracció de sediments argilosos que fan més apte el substrat i la vegetació s'hi instal·la densament. Aquí es troba la comunitat constituïda per arbusts nans i herbes perennes, on domina la Credeueta (Crucianella maritima) l'acompanyen l'Ungla de gat (Ononis natrix ssp. ramosissima), el Timó marí (Teucrium polium ssp.polium), el Panical marí (Eryngium maritimum) l'Escabiosa marítima (Scabiosa atropurpurea) la Silene de platja (Silene nicaeensis). la Lleterassa (Euphorbia terracina), el Cospí mari (Pseudorlaya pumila) Erodium laciniatum i Cutandia maritima. Al rereduna de Torredembarra abunda la Bufalaga marina (Thymelaea hirsuta).

Comunitat de jonquera: la platja de Torredembarra té molt poc pendent i presenta zones baixes entre les dunes per on entres les onades quan hi ha tempesta. això origina petites llacunes litorals mes o menys efímeres que en assecar-se deixen dipòsits de sals en els sòl. Aquí s'instal·la la comunitat de jonquera. Es troben abundantment el Jonc boval (Scripus holoschoemus) que fa petits claps rere les dunes, i la Pastanaga borda (Daucus carota subsp. maritimus).

Comunitat de jonquera amb plantatge: constitueixen les anomenades jonqueres halòfites, que a la zona que ens ocupa es presenten com un prat bastant dens de Plantatge crassifoli (Plantago crassifolia) amb Centaurim tenuiflorum i Jonc marítim (Juncus acutus). El conjunt dóna lloc a la comunitat anomenada jonquera amb plantatge crassifoli.

Comunitat de salobrars

Al voltant de les llacunes salobres de darrere la platja, sobre sòls més argilosos, compactes i molt salins,es troben les comunitats vegetals que presenten un major grau d'halofilia.

Es caracteritzen en general per una minsa diversitat d'espècies, les quals estan molt ben adaptades a resistir altes concentracions de clorurs, ja sigui mitjançant l'acumulació de sals en els seu sucs cel·lulars per afavorir la captació d'aigua (fet que els confereix un aspecte crassulaci) com e´s el cas de la salicòrnia, ja sigui amb la presència de glàndules excretores de sals.

Comunitat de cirialera vera: el salicorniar s'estén des de la via del tren fins al rereduna. Presenta l'aspecte d'una brolla suculenta, força densa i d'uns 50 cm d'alçària. Aquesta comunitat està bàsicament integrada per hidrohalòfits com la Cirialera Vera (Arthocnemun fructicossum) i la Salsona (Obione portulacoides)

Comunitat de limòniums: sobre sòls salats i molt menys humits que els del salicornar, apareixien altres espècies menys suculentes, tot i que estan molt ben adaptades a resistir les sals de clorurs: els Limòniums (Limonium girardianum i Limonium oleifolium) i el Donzell marí (Artemisa caerulescens subsp. gallica) hi són abundants, cosa que determina una comunitat de limòniums i Donzell marí (Artemisio-Limonietum virgatii) amb presència de la Salsona (Obione portulacoides).

Comunitat aquàtica de canyissar

En els últims anys s'ha expandit la comunitat de canyissar al voltant de les llacunes litorals. Pràcticament l'única espècies que s'hi pot trobar és el Canyís (Phragmites australis) tot i que pot ser igualment acompanyat del Tamariu (Tamarix gallica). Es un hàbitat molt important per la reproducció, la hivernada i el descans de moltes especies d'aus.

Volem destacar la troballa d'un exemplar de l'escarbat de l'espècie Scarabeus semipunctatus, es tracta d'un escarabat propi d'ambients dunars, i molt amenaçat degut a l'us de pesticides pel control de les plagues de mosquits, que poden arribar a acabar amb tots els exemplars d'una població i a la destrucció del seu hàbitat per l'especulació urbanística a que està sotmès el nostre litoral. Tot i que no té cap protecció legal, està catalogada com a vulnerable a nivell nacional. Podeu trobar més informació a l'"Atlas y libro rojo de los invertebrados amenazados de Espanya".