Els arbres de Viladrau

El dissabte 4 de juny, el grup de botànica de l'Adenc, l'Esbarzer, va organitzar una sortida als boscos de Viladrau per conèixer les nombroses espècies d'arbres que hi viuen. A continuació us presentem una llista i una petita descripció dels que vam trobar.

Alzina (Quercus ilex). Bosc alt i bosc menut ( rebrot). Fusta i carbó

Aranyoner ( Prunus spinosa) Arbust caduc i espinós. Els aranyons son fruits aspres al gust. Arbust anyívol. Fabricació del patxaran.

Arç blanc ( Crataegus monogyna) Arbret espinós. Fruits comestibles. Fusta molt dura

Avellaner (Corylus avellana) Creix a llocs humits i frescos no puja per sobre 1500m d’altitud. Branques llargues i flexibles per fer anells de botes i cistelles. Bon combustible; llenya i carbó.

Avet (Abies alba), (Abies masjoanis). Arbre de Nadal que quan s’asseca no li cauen les fulles. Pinyes erectes. Acícules amb bandes estomàtiques blanques. Escorça blanca i fusta poc resinosa fàcil de treballar. Poc adequada per cremar.

Avet roig, pícea (Picea abies).  Exòtic. Arbre de Nadal que li cauen les fulles. Pinyes penjants.

Barret de capellà  (Euonymus europaeus) Arbust caduc. Fruits verinosos. Propietats insecticides.

Blada ( Acer opalus) Arbre petit i caduc. Fusta dura resistent a l’abrasió, Bona llenya.

Boix ( Buxus sempervirens) Arbust perennifoli. Prefereix muntanyes calcàries de climes freds. Fusta molt dura i de gra molt fi.

Bruguerola ( Calluna vulgaris). Mata baixa en sòls sense calç. Mel·lífera.

Castanyer (Castanea sativa) Arbre caducifoli que viu a sòls sense calç, rics, frescos i profunds. Fusta de bona qualitat, elàstica i duradora i fàcil de treballar; bigues, dogues, postes, estaques. Crema be però és mal carbó. Fruits

Castanyer d’Indies ( Aesculus hippocastanum)  Exòtic. Originari de la península balcànica i est de Bulgària. Ornamental. Fusta feble i poc resistent.

Cedre de l’Atlas ( Cedrus atlantica) Exòtic. Originari de les muntanyes de l’Atles. Us ornamental i forestal. Fusta de bona qualitat, resisteix la putrefacció.

Cirerer ( Prunus avium). Necessitats hídriques mitjanes. Fins a 20m d’alçada. Fusta preciosa

Faig (Fagus sylvatica) Arbre de gran port i ombra densa. Prefereix els sòls calcaris però viu als silícics. Vol climes suaus i humits. Fages menjades pels animals. Fusta dura de textura uniforme. Bona llenya i carbó.

Falsa acàcia ( Robinia pseudoacacia) Arbre exòtic. Invasor. Ornamental i forestal. Originari d’Amèrica del Nord. Fusta forta i resistent a la putrefacció.

Farigola (Thymus vulgaris) Petita mata aromàtica.

Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) Arbre caducifoli de fulles compostes. Fusta resistent i elàstica. Bona llenya i carbó. Fulles aprofitables pels ramats.

Gatell ( Salix atrocinerea) Arbre de ribera. Fusta de poca qualitat.

Gavarrera ( Rosa sp). Arbust espinós.

Lloreret ( Daphne laureola) Mata de fulles persistents. Planta tòxica.

Lilà (Syringa vulgaris) Planta exòtica. Es naturalitza. Ornamental.

Marxívol (Helleborus foetidus) Petita planta tòxica.

Noguera ( Juglans regia). Arbre mitja d’escorça llisa. Cultivada originaria del sud-est d’Europa i oest d’Asia. Arbre fruiter i forestal. Fusta preciosa.

Olivereta ( Ligustrum vulgare) Arbust caduc facultatiu. Cultivat com ornamental.

Om (Ulmus minor) Arbre de port alt i robust. Viu en climes temperats i en llocs frescals. Fusta dura i bona tant per construcció com per fusteria.  Arbre farratger de molta qualitat. En general no forma boscos. Problema de grafiosi.

Pi roig ( Pinus sylvestris) Pi de mitja muntanya. Escorça juvenil rogenca. Fusta prou bona per construcció i ebenisteria. Bon combustible.

Pollancre, poll, chop ( Populus nigra) Arbre d’origen europeu, asiàtic i africà però a la península es creu que es troba naturalitzat a partir d’antigues plantacions. Arbre de ribera de creixement ràpid. Fusta lleugera i tova. Les fulles poden alimentar els ramats.

Prunera vermella (Prunus cerasifera var.atropurpurea) Exòtic. Ornamental.  Es pot naturalitzar.

Ridorta, Vidalba ( Clematis vitalba) Enfiladissa de gran desenvolupament. L’herba dels pidolaires.

Romaní( Rosmarinus officinalis) Arbust aromàtic.

Roure sp ( Quercus sp.) 

Salze Blanc ( Salix alba) Arbre mitjà de creixement ràpid i vida curta. Arbre de ribera. De la seva escorça s’obté l’alcohol salicílic. Planta vimetera.

Saüc ( Sambucus nigra) Arbust que pot assolit ports arboris. Molts usos culinaris i medicinals. Les parts vegetatives son lleugerament tòxiques però flors i fruits es poden consumir. També se li atribueixen les propietats d’allunyar colobres, gripaus i “altres males bèsties” i matar insectes dolents.

Servera ( Sorbus domestica) Arbre amb fulles compostes. Fruits com petites peres molt aspre que cal menjar sobremadurat. Fusta molt dura ( carnissers)

Surera ( Quercus suber) Arbre que defuig els terrenys amb calç. Viu a climes suaus. Aprofitament de la seva escorça i la seva fusta.

Til·ler de fulla gran (Tilia Platyphyllos) Arbre de gran port que fa una ombra densa i fresca. Viu a zones frescals i humides. Fulles farratgeres. Fusta tova i lleugera de gra fi. No forma boscos

Trèmol ( Populus tremula) Arbre de tamany mitjà. El pecíol de les seves fulles és pla i molt feble. Fulles per farratge. Fusta tova i lleugera.  

Vern (Alnus glutinosa) arbre de ribera fixador de nitrogen. Creixement ràpid i vida curta. Fusta lleugera i no molt dura que aguanta be sota l’aigua. Bosc menut

Freixe de fulla gran

Ginebró

Picea

Saüc

Robínia

Til.ler de fulla gran