camins platejats: SEGUIMENT DE LES CAIXES-NIU PER INSECTÍVORS A CAN VILAR-TOGORES

Els anys 2008/2009/2010, a l'Adenc es van organitzar tallers de construcció de caixes-niu, com una activitat d'educació ambiental destinada a la canalla. En cada temporada es van construir entre cinc i set caixes-niu destinades a petits passeriformes insectívors, principalment mallerengues, que després van penjar en el bosc de la zona de Can Vilar-Togores, al terme municipal de Sabadell.

Cada any, abans de l’inici de temporada de cria, anàvem a revisar i netejar les caixes antigues i penjàvem les noves, però sense més control ni seguiment. A partir de l'any 2011, en Pedro Peñalver, company del grup de ornitologia de l'Adenc, es va involucrar en fer un control i seguiment més exhaustiu de les caixes-niu amb la finalitat d’obtenir el màxim de dades possible sobre espècies que les ocupen i la seva biologia reproductiva.

Aquest article vol mostrar les dades obtingudes els anys 2011/2012/2013 i il·lustrar-ho amb fotos de les caixes-niu en diferents moments del cicle reproductiu.

- La xifra entre parèntesis és la quantitat de caixes-niu a que es refereix el percentatge.

- Les caixes-niu ocupades, he considerat que almenys han començat a fer el niu, hagin o no arribat a fer la posta.

- El fracàs reproductiu fa referència a altres causes que no siguin la depredació com: mort dels adults, molèsties humanes, inclemències meteorològiques, falta d'aliment, etc.

- La posta, l'envol, la depredació i el fracàs reproductiu, fan referència al percentatge sobre el total de caixes-niu ocupades, però a les segones postes son sobre el total de les caixes-niu, per la possibilitat d'ocupar alguna de les caixes-niu que havien quedat buides a la primera posta.

A la temporada de cria del 2011 va haver-hi una ocupació gairebé total (amb una primera i una segona posta) de les caixes-niu, l’única de les caixes-niu que va quedar buida en les primeres postes, va ser ocupada en la segona, per mallerenga carbonera. Com a dada curiosa indicar que en tres de les segones postes de mallerenga carbonera, es van ocupar caixes-niu en les que van criar mallerengues blaves en la primera posta.

Malauradament, va haver-hi un important percentatge de depredació, principalment per esquirols, i també per una parella de picot garser gros que cria a la zona, que obrien les caixes-niu per depredar-les engrandint el forat d'entrada, fet que ja havia succeït en anteriors temporades però en menor mesura.

Arran de la mala experiència amb les caixes-niu depredades el 2011, i veient que això podia anar a pitjor (quan aquests animals relacionen les caixes-niu amb una possible presa, s'acostumen a depredar-les) a la temporada de cria del 2012 vaig prendre la decisió d'intentar remeiar la situació posant unes xapes metàl•liques al voltant del forat. Va ser una bona mesura, que malgrat tot no va impedir el fracàs de dos niuades per intent de depredació, encara que no van poder engrandir el forat de l'entrada.

També assenyalar que al final de l'estiu de 2012 es va portar a terme una intervenció forestal a la zona, en la que es van talar arbres i sotabosc amb un ample d'uns vint-i-cinc metres a cada costat del camí que va des de l'Ermita de Togores al camí de la Serra de Sant Iscle, veient-se afectades unes quantes de les caixes-niu , i se’n van perdre dues.

Sembla que la mesura de posar les xapes metàl•liques va ser efectiva i els esquirols i els picots no han interferit en la reproducció de les mallerengues, durant l'època de cria del 2013. Tampoc va tenir cap efecte negatiu, afortunadament, la intervenció forestal de l'estiu passat.

L'hivern del 2013 vaig penjar set caixes-niu noves, tres de les quals van ser una prova: es tractava de caixes-niu fetes amb unes garrafes d'aigua, degudament adaptades. Dues va ser ocupades, encara que només van criar en una. He vist que no són del tot adequades ja que agafen molta humitat, i quan ja arriba la calor, s'escalfen massa, sobretot si no estan en un lloc ombrívol.

Cal destacar també que, contra el que pugui semblar a partir de les dades referents a les espècies que han anat ocupant les caixes-niu en aquests anys, a la zona controlada també hi trobem altres espècies de mallerengues que potencialment podrien ocupar les caixes-niu, com son la mallerenga emplomallada i la mallerenga petita, encara que aquestes en un nombre molt menor. Aquesta primavera he pogut constatar la cria de mallerenga petita en un niu natural en un forat al talús del camí.

Altres dades del 2013 (dades aproximades) :

- Començament construcció de niu, 16/03, M.blava.
- Posta 1er ou, 15/04, M.blava.
- Eclosió 1er ou, 04/05, M.blava.
- Primer envol, 24/05, M.blava.
- Posta més nombrosa de M.blava : 11 ous. Mitjana : 6'75 ous.
- Posta més nombrosa de M.carbonera : 8 ous. Mitjana : 6'40 ous.
La parella d'ocells que ha sigut la primera en començar a construir el niu, no té per que ser necessàriament la primera en les següents fases del cicle reproductiu.

Dades d'ocupació de les caixes-niu com a dormidor a l'hivern:
- Hivern 2011/12 : 85'7% - (12)
- Hivern 2012/13 : 31% - (6)
Text i fotos: Pedro Peñalver